dilluns, 28 de desembre del 2009

The Supremes


Nota del bloc per a alcaldes limitats: eliminar el borró o borrissol dels pollancres silencs de gènere femení no implica l'eliminació dels grups musicals femenims ni la fi de la humanitat.

De la guerra i de la pau

Amb motiu del discurs d’Obama ha aflorat la proclama ‘bonista’ que abomina de qualsevol violència

JUAN-JOSÉ López Burniol

En el seu intel·ligent discurs d’acceptació del premi Nobel de la pau, Barack Obama va deixar clara la idea que la pau es pot assolir, però que no serà mai el fruit d’una evolució sobtada de la naturalesa humana, sinó el resultat d’una evolució gradual de les institucions. Una evolució que només serà possible si es desenvolupen alternatives a la violència, establint regulacions internacionals que sancionin els països que les violin, com per exemple en matèria d’armes nuclears. Una evolució que no es defineixi només per l’absència de conflicte, sinó que es basi en el respecte als drets humans. Una evolució, en definitiva, que comprengui no solament drets civils i polítics, sinó també la seguretat econòmica i oportunitats per a tothom.
És a dir: acords entre nacions, institucions sòlides, suport als drets humans i inversions en desenvolupament, més una expansió de la consciència moral. Però, com que la maldat existeix en el món, no es podrà mai eradicar del tot la violència, ja que les nacions seguiran recorrent a l’ús de la força per defensar-se. Aquesta força necessària és, a més a més, justa –guerra justa– quan el seu ús s’até als estàndards fixats per la comunitat internacional, quan existeixen motius humanitaris –com en el cas dels països balcànics– i quan la forma de fer la guerra no infringeix les pautes també comunament acceptades.

MALGRAT la lògica de la seva tesi, Obama ha estat criticat per bel·licista i contradictori. En totes les crítiques subjau, no obstant, un error: aquell que sosté que la pau, la justícia i el dret es contraposen de forma radical a la guerra, la injustícia i el desordre. Aquest error es deu al fet que les nostres generacions, que són filles de la guerra, estan obsessionades per una pau que temen perdre. Un fenomen idèntic –escriu Álvaro d’Ors– es va produir el segle I abans de Crist, quan Roma estava sumida en múltiples guerres i la pau era desitjada. Haver comprès aquest anhel va ser la clau de l’èxit d’Octavi i també el secret que explica que pogués alterar solapadament la forma política tradicional de Roma –la República– i aconseguir quedar-se amb el poder absolut –l’Imperi–. Tímid i més donat a la diplomàcia que a les armes, Octavi, una vegada ja era vencedor, va saber instaurar una època de pau –la Pax Octaviana– amb vocació de ser definitiva, en el sentit grec de la paraula eirene. A aquesta època pertany Marc Tul·li Ciceró, el pensament del qual sobre aquest tema es concreta en la frase «silent leges inter armes» (les lleis, entre les armes, callen), que fa seva la contraposició genuïnament grega entre la justícia, el dret i la pau, per una banda, i la injustícia, la violència i la guerra, per l’altra. Tot i això, aquesta contraposició no és la genuïna del poble romà, per al qual la violència i el dret no es concebien com a termes antitètics. Cosa que requereix una explicació.
Efectivament, si podem parlar d’ordre és perquè qualsevol persona és capaç de desordre, i fins i tot s’hi troba inclinada. Però també s’ha d’admetre que qualsevol persona pot superar la seva tendència al desordre mitjançant la violència que exerceix sobre si mateixa, al dominar els seus instints per la força de la seva voluntat posada al servei de la seva raó. I això, que és cert en la permanent lluita personal contra el propi desordre, ho és també respecte del desordre social. És a dir, també la societat ha d’exercir certa violència sobre si mateixa per mantenir-hi l’ordre. De tot plegat es dedueix que no hi ha ordre possible sense una violència potencial que el faci efectiu quan és vulnerat. Per això, encara que la violència s’entengui habitualment com a causa del desordre, el cert és que l’ordre és, al seu torn, el resultat d’una violència latent que el garanteix: el dret –la norma– no es pot realitzar en un ordre jurídic real i efectiu si no està reforçat per un dispositiu capaç d’imposar-lo per la violència. Ara bé, aquest dispositiu només existeix quan hi ha una autoritat superior a les parts enfrontades. Quan aquesta autoritat superior no existeix –com succeeix en els enfrontaments entre estats–, la guerra és llavors l’únic mitjà de defensa.

La legítima defensa és un principi de dret natural universalment reconegut, ja que és evident la necessitat de la pròpia violència defensiva quan no hi ha una altra defensa organitzada suficient: és lícit rebutjar la violència amb la violència. I, encara que la legítima defensa acostuma a referir-se a la defensa violenta exercitada per un individu agredit, s’ha d’admetre també la legítima defensa
–en forma de guerra– a favor d’una comunitat nacional que és atacada. ¿Per què repetir aquesta obvietat? Perquè, amb motiu del discurs d’Obama, ha tornat a aflorar l’habitual proclama bonista i pseudoprogre que abomina de qualsevol forma de violència –incloent-hi, per descomptat, la guerra–, sense advertir, ni menys encara reconèixer, que la pau –l’ordre jurídic en què sorgeix i es pot manifestar lliurement aquesta proclama– està garantida per una força –una violència– potencial no per discreta menys efectiva. Cosa que significa que la contradicció no està en Obama, sinó en qui el critica.

* Notari.


Elperiodico.cat

.

“De l’islam en pot sorgir una teologia alliberadora”



Entrevista al teòleg Juan José Tamayo, autor del llibre ‘Cultura, religión y política’

Amb motiu de la presentació del llibre Islam. Cultura, religión y política, publicat per Trotta, el teòleg Juan José Tamayo ha passat per Barcelona, convidat per l’Institut d’Estudis de la Mediterrània. Hi va anar a parlar de la seva nova proposta: una insòlita teologia islamocristiana de l’alliberament.

Per a la teologia que vostè proposa s’han de trobar els punts en comú de les dues religions. Però, quins són els esculls que les separen?
El primer punt a superar és el monoteisme, que és un model que tendeix a no respectar la pluralitat de valors. Creure en un únic Déu per a tota la humanitat comporta una exclusió dels altres i una concepció teista del món. Les dues religions estan enfrontades perquè parteixen d’un Déu que és compassiu i alhora despietat; pacient, però airat, equànime i arbitrari, solidari però totpoderós. Tots dos déus s’haurien de revisar per trobar-se en l’ètica de la teologia de l’alliberament islamocristiana, que és un terme meu.

Això és possible?
Sí, perquè cap dels dos remet a la violència. La teologia de l’alliberament no és exclusiva de cap cultura. Des de fa dècades es treballa en aquest sentit i s’han fet propostes significatives, però tenim uns estereotips sobre l’islam que fan que no pensem mai que d’aquesta religió en pugui sorgir una teologia alliberadora. Tot el que té a veure amb el món àrab ens sembla bàrbar i medieval. El prejudici és el que impedeix descobrir l’alliberament de l’islam i a Espanya hi ha una ignorància enciclopèdica sobre això, com si no formés part de la nostra identitat ni estigués present en la nostra història de l’art, de la ciència, de la llengua, de la filosofia.

Un altre dels temes de fricció deu ser la teologia feminista.
Sí, perquè és el fet més renovador en la teologia de l’islam avui en dia. Hi ha dones molt actives, com Fatima Mernisi i Amenatu Haidar, a qui ja vaig dedicar un capítol del llibre abans que comencés la vaga de fam. Quan va sorgir, l’islam va representar un progrés per a la socieconomia de la península Aràbiga, on les desigualtats socials eren abismals. L’islam va suposar un pas endavant en tots els camps del coneixement, ja la primera sura feia referència a la instrucció del poble.

Però no es pot dir que precisament als països islàmics es gaudeixi de llibertat d’expressió.
En molts països de majoria musulmana s’ha tornat a l’etapa preislàmica i la dona està discriminada d’una manera brutal, però tot això no respon ni als fonaments de l’islam ni a la doctrina alcorànica. El que passa és que l’islam va anar introduint els costums dels pobles que conqueria.

El mateix va passar amb el cristianisme.
Sí, en els inicis les dones van assumir responsabilitats seguint a Jesús, però en la mesura que la religió es va polititzar i va adoptar costums de l’Imperi Romà, els qui van assumir el poder van ser els homes, i les dones van passar a ser invisibles. La mateixa concepció de Déu és patriarcal, però en els orígens no va ser així.
Aquest incompliment dels drets humans no respon a raons religioses sinó a raons fonamentalment polítiques i socials.

¿També és cultural la prohibició de construir minarets a Suïssa, arran d’un referèndum?
La mateixa convocatòria del referèndum és un exemple que no es pot veure la palla de l’ull de l’altre sense adonar-nos de la biga en l’ull propi. És un extraordinari exemple d’intolerància i falta de respecte de la llibertat religiosa.

Però tots aquests prejudicis sorgeixen per algun motiu.
Tots els fanatismes es retroalimenten. Són les perversions de les religions. El fanatisme està instal·lat a les cúpules de poder i ho projecten sobre el poble. El resultat del referèndum de Suïssa no és fruit de les creences d’un poble sinó de la construcció d’alguns partits i fins i tot del mateix Estat. Els drets humans no poden ser objecte de referèndum, perquè si el poble els rebutja entrem en una situació anterior a la Revolució Francesa.

Però ¿la seva idea d’una teologia de l’alliberament islamocristiana no li sembla una utopia extrema?
És una utopia en el sentit positiu del terme. Canviant les condicions actuals, sí que es podria tirar endavant. El problema de les religions és que falta diàleg al seu si. El cristianisme és la religió que més conec i més pateixo. Hi ha un atrinxerament de les diferents tendències i no és fàcil bastir ponts per al diàleg. El Vaticà no hi ajuda gens. Durant vint anys, Benet XVI s’ha comportat com un inquisidor, ha estat el Torquemada del segon terç del segle XX.

I això també es nota en un retrocés pel que fa al paper de la dona.
La doctrina moral encara l’han d’elaborar els homes i a elles no se les reconeix com a subjectes teològics per poder ensenyar a les facultats i sobre elles cauen les ires del vell Sant Ofici. Crec que les meves col·legues teòlogues encara ara ho tenen més fotut que els homes.

Però el futur és d’elles.
Sí, la teologia feminista és la de les més prometedores i de les més creatives perquè va traient les teranyines del patriarcat.

Article da l'Avui.cat
.

Glenn

diumenge, 27 de desembre del 2009

Nova prova d'estupidesa d'en Nogué a la premsa

SILS | MARTÍ SANTIAGO

Que Sils disposi d'un estany ha permès que al seu voltant es desenvolupi un intens monocultiu de pollancres que es talen i es replanten periòdicament per obtenir-ne pasta de paper. Ara bé, durant la primavera, aquesta tipologia d'arbre emet un borró que ocasiona diverses molèsties sobretot a persones que pateixen al·lèrgies. Per aquesta raó, l'agrupació local d'ICV demanarà a l'ajuntament que prohibeixi la plantació de pollancres de gènere femení -són els que alliberen el borró- a totes les zones de sòl urbà o urbanitzable i en una franja de terreny de 1.000 metres al seu voltant.
La idea dels ecosocialistes no és nova, ja que durant l'anterior mandat l'Ajuntament de Riudarenes va optar per fer efectiva aquesta prohibició per les molèsties que ocasionava aquest borrissol. L'alcalde del municipi, Narcís Colomé (CiU), explica que una vegada es van talant els pollancres de gènere femení els propietaris forestals poden replantar aquesta varietat arbòria sempre que sigui de gènere contrari.
El portaveu d'ICV a Sils, Albert Miralles, manifesta que l'adopció d'aquest acord no suposaria un perjudici econòmic per als propietaris dels terrenys amb pollancres, perquè només els haurien d'anar substituint al llarg del temps. Ell mateix reconeix que es tracta d'una mesura que no es podrà fer efectiva de forma immediata i que trigarà prop de quinze anys a materialitzar-se, tenint en compte que la prohibició no afectarà les plantacions que s'hagin realitzat abans i que la substitució dels arbres s'anirà fent a mesura que es vagin talant.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), es manifesta contrari a acceptar aquesta prohibició, perquè no la veu efectiva. Manifesta que prohibir plantar pollancres femella en una franja de 1.000 metres no serveix de res si bufa el vent i explica, a tall d'exemple, com en temporals de tramuntana tot el borró del municipi va a parar a Maçanet. "El borró viatja quilòmetres, és absurd prohibir-ho", sentencia.
Per Nogué, acceptar aquest acord "és com tractar de prohibir les campanes perquè el seu so molesta" i afegeix que està sorprès que sigui ICV qui ho sol·liciti. "Ells que són tan paritaris i ara volen eliminar el gènere femení", expressa sarcàsticament.
Cal tenir en compte que diversos petits propietaris disposen de parcel·les al voltant de l'estany on planten aquests arbres per obtenir-ne un rendiment econòmic. No obstant, la vegetació ideal d'aquesta zona humida haurien de ser els prats de dall. De fet, l'entitat Acciónatura, que custodia un tram de l'estany, ha eliminat els pollancres del terreny que conserva per crear un prat d'aquest tipus, doncs, d'aquesta manera, a part de permetre la pastura de les eugues durant l'estiu, afavoreix que els amfibis, rèptils i ocells disposin del seu hàbitat natural.
.
Diari de Girona
.
Més a: L'obsessió d'IDS contra ICV s'accentua
.

dilluns, 21 de desembre del 2009

La liquidació de Vallcanera i el Nyap a la Unió de Plataformes

Sr. Alcalde /Conseller/Regidor-a/Arquitecte-a/Secretari-a/Advocat-da/Enginyer-a de l’Ajuntament/Departament de Sils.


La Unió de Plataformes ha estat alertada pels ciutadans i ciutadanes de Sils dels vostres plans sobre l’ NYAP que consideren molt agressius per al medi ambient local, i que per tant ens afecten a tots. També denuncien que han estat acordats sense la suficient transparència i debat públic i democràtic, passant per sobre de les propostes alternatives de la ciutadania, que ens consten molt fonamentades i viables.

La Unió de Plataformes, formada per 59 entitats d’arreu de Catalunya, dona suport a tots els grups cívics, associacions ciutadanes i moviments socials que honestament treballen día a día per construir el “mapa verd” de Catalunya, format pel sistema de reserves naturals, per la conservació del patrimoni històric, per un canvi en el model d’explotació dels recursos hídrics, energètics i de sòl, i per la reducció de l’impactes dels residus i la contaminació, mapa essencial per la supervivència i malauradament oblidat per tots els governs, que ens sentim obligats a suplir, convençuts que la nostra acció comù acabarà imposant el seny en el món polític que ens hauria de representar.

Per aquest objectiu comù anem seguint atentament cadascuna de les vostres decisions, i n’informen pas a pas i puntualment els prop de 200mil nostres adherits i adherides d’arreu de Catalunya, units per un correu on intercanvien solucions i dades, en un debat simultani online, de cooperació fructífera.

En ocasió del nou any 2010, volem desitjar als ciutadans i ciutadanes molts èxits per la important feina propositiva i tenaç que porten a terme a tot arreu en benefici de tothom.
.
Més a : Nyap i Liquidació
.

L'obsessió d'IDS contra ICV s'accentua


"Sempre que els tres grups opositors s’uneixen (o coincideixen en el resultat) per tombar alguna iniciativa municipal, fent impossible el consens que tant reclamen, s’acaben equivocant. Recordem la ubicació de la nova escola o el transport escolar, per citar només dos casos. Els pitafis són més greus quan es deixen endur per ICV. Les persones més preparades i despertes d’AMS i CiU segur que s’adonen que no poden continuar així. Tant de bo puguin redreçar les coses i no hagin d’aturar projectes necessaris per demostrar que existeixen."

Nou extracte de l'article d'IDS al Quadern.
.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Nou espectacle Nogué als Quaderns: IDS defensa els pisos i ataca les crítiques al seu Nyap urbanisme


Obstacle rera obstacle

En ell darrer ple municipal ordinari del 5 de novembre estava previst aprovar una modificació de Normes subsidiàries de planejament urbanístic que hauria permés (! permès) desenvolupar el sector de l’antiga Central. La proposta s’havia treballat amb veïns, equip redactor contractat i serveis tècnics municipals, i estava madura per ser aprovada. Sobretot tenint en compte que els veïns ja fa tres anys que hi inverteixen temps i diners i que esperen una resolució positiva.

(... Bla, bla, bla, ....)

Seria un error molt greu, creiem nosaltres, continuar per aquest camí i impedir l’aprovació en aquesta legislatura del sector central i, encara més, del POUM, ja enllestit, ja que significaria una pèrdua de temps i una despesa desorbitada per el ((!) on és el Mestre Pompeu?) municipi. O potser esperen que arribi la pre-campanya electoral i poder fer “bullir l’olla” amb aquests temes?



Extracte de l'article d'IDS al Quadern de Sils, en defensa del Nyap Urbanisme i no són citades les activitats de promotor immobiliari del regidor Joan Cot en Sòl no urbanitzable, ni els controvertits assumptes de l'edificabilitat de les parcel.les d'en Nogué i les maniobres d'anul.lació de llicències de Nyap i immediata legalització en frau de llei: Interès general o interès particular?

.

divendres, 18 de desembre del 2009

Post 13-D: La premsa internacional s'aboca per seguir si Catalunya es declara antitaurina


Més de 130 periodistes s'han acreditat per seguir demà el debat. Entre ells hi ha The Times, Associated Press, Reuters, France Presse i FranceTV

La premsa internacional s'ha abocat per seguir demà el debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament que proposa prohibir a Catalunya les corrides de toros, però en canvi mantenir els correbous típics de les Terres de l'Ebre. Hores d'ara hi ha 130 periodistes acreditats, quasi el doble del que és habitual al plens. La forta presència de mitjans ha obligat a ampliar els llocs per treballar a la sala de premsa del legislatiu català.

Entre els mitjans que s'han acreditat per seguir la sessió hi ha el diari anglès The Times, les agències Associated Press, Reuters i France Presse, i la televisió francesa FranceTV, que té dues cadenes. A banda d'aquests periodistes, que podran seguir el debat des del legislatiu, s'han interessat per la qüestió des d'Al Jazzera fins a la RAI italiana passant pel rotatiu alemany Süddeutsche Zeitung.

Mai un debat al legislatiu català havia despertat tanta expectació internacional. La ILP tirarà endavant si queden derrotades les esmenes a la totalitat que han presentat el PSC, el PP i Ciutadans. Socialistes i CiU han decretat llibertat de vot, mentre que ERC i ICV han anunciat que s'oposaran a les esmenes.

Després del polèmic episodi de les fotografies a SMS de diputats, els serveis del Parlament han preparat una manera de votar que garantirà totalment l'anonimat del vot, que serà secret a petició del PSC. Segons fonts del legislatiu, ni tan sols els companys d'escó podran saber el que vota un diputat.

.

Font: Avui.cat

.

Aminetu ha guanyat


L'activista per la independència del Sàhara occidental Aminetu Haidar, ha guanyat la seva batalla política per aconseguir el seu retorn a la ciutat on resideix amb la seva família, Al-Aaiun, al Sàhara, sota ocupació marroquina. Aconseguir aquest objectiu li ha costat una vaga de fam de 32 dies.

Haidar va ser expulsada d'Al-Aaiun per les autoritats marroquines, que li van retirar el passaport, quan tornava a la ciutat des de Canàries, on estava rebent tractament mèdic. Després d'arribar a l'aeroport de Arrecife, a l'illa canària de Lanzarote, l'activista va ser conduïda a territori espanyol, en una decisió que molts mitjans van interpretar com una complicitat amb el Marroc.

L'independentista sahrauí va iniciar llavors una vaga de fam, per aconseguir el seu retorn a Al-Aaiun, el que finalment ha aconseguit als 32 dies d'adoptar aquesta forma de protesta. Tot i que no es coneixen els detalls del pacte que ha permès aquesta solució del conflicte, tot indica que les gestions del Govern de França han tingut un paper decisiu.

El viatge cap a la ciutat sahrauí s'ha realitzat en un avió militar medicalitzat de la base de Torrejón. Aminetu Haidar ha fet el viatge acompanyada de la seva germana Laia, que va arribar la nit del dimecres a Arrecife, i pel doctor Domingo Pérez Hernández, director de l'Hospital Insular de Lanzarote, que l'ha atès durant la vaga de fam.

.



.

dimecres, 16 de desembre del 2009

dilluns, 14 de desembre del 2009

765

Sils Una jornada festiva en col·laboració amb La Marató


Alguns municipis, com per exemple Torroella de Montgrí, van organitzar les consultes als col·legis electorals habituals, per tal de donar més seriositat a la convocatòria i facilitar les coses als electors. Altres plataformes, en canvi, van decidir col·laborar amb La Marató de TV3 per fer activitats conjuntes. Aquest és, per exemple, el cas de Sils, que va celebrar les votacions en un local situat davant del centre d'atenció primària (CAP), als carrers Sant Cosme i Sant Damià, i va comptar amb nombroses activitats compartides amb La Marató, des de marxes populars a peu o amb bicicleta fins a una xocolatada, actuacions musicals i ball de bastons, entre d'altres. També es van col·locar urnes de La Marató a la seu electoral.

.


.

El "sí" a la independència s'imposa en les consultes sobiranistes amb un 94% dels vots



Catalunya ha viscut aquest diumenge la primera gran onada de consultes sobre la independència. Fins a 166 municipis han cridat els seus ciutadans de més de 16 anys, inclosos els d'origen immigrant, a les urnes per respondre a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?". I el 94,7% ha dit "sí". Tant com el resultat, a l'hora de les anàlisis comptarà la participació. Aquesta ronda el 30%, segons dades encara provisionals, a l'espera de sumar-hi el vot anticipat.

Per a molts catalans el 13-D era un diumenge qualsevol però per a molts altres aquest dia tenia un significat especial. Unes 700.000 persones de 166 municipis estaven cridades a les urnes en una consulta organitzada per la societat civil en la qual se'ls demanava si volien o no una Catalunya independent. Molts balcons s'han llevat engalanats amb senyeres i estelades, i en molts pobles i ciutats s'ha respirat un ambient festiu amb activitats lúdiques paral·leles.

Finalment no hi ha hagut sorpreses i el "sí" a la independència s'ha imposat àmpliament, amb un 94% dels suports enfront d'un 3,53% que s'ha decantat pel "no". També s'han recollit un 1,76% de vots blanc i un 0,34% més de nuls.

L'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència s'ha estès a 29 de les 41 comarques catalanes, sobretot a la demarcació de Girona i a la Catalunya central. A les Terres de l'Ebre, en canvi, no s'ha fet cap consulta. Osona, amb 35 pobles, i el Pla de l'Estany, amb 11, són els municipis on més ressò han tingut.
.
Font: 3cat24
.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Resultats a Sils: Sí, 94 % dels vots vàlids; Participació: 20,77 %




Cens: 3.962

Vots: 823

Sí : 765

No: 45

Abs: 12

Nul: 1

.

.
.

.

Amb les urnes




Tornarà a ser rica i plena

Romeva (ICV) demana als catalans/es que participin 'sigui quin sigui el sentit del seu vot'


L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha exercit el seu dret a vot al Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Romeva s'ha apropat fins aquest punt quan tot just feia mitja que havien obert les portes dels centres electorals. Romeva ha encoratjat a la ciutadania que participi en aquesta consulta i 's'expressi' sigui quina sigui la seva ideologia. En aquest sentit ha apuntat que és molt important que tots els ciutadans majors de 16 anys que estan cridats a les urnes participin en aquesta consulta per conèixer 'el sentit general d'aquesta ciutadania'


Raül Romeva ha demanat el vot de tots els habitants dels 166 habitants dels municipis que avui han de pronunciar-se sobre el dret a la independència de Catalunya. L'eurodiputat ecosocialista ha assegurat que participar en una convocatòria d'aquestes característiques és un fet que s'hauria de valorar 'positivament' perquè 'estem fent ús d ela democràcia'. Romeva ha afegit que votar és excercir un 'dret' i alhora un 'deure'.

.


.

Sils decideix


dissabte, 12 de desembre del 2009

13-D: Sils, decideix i Marató


Ganes de llibertat

Cent setanta municipis de Catalunya decideixen demà, clar i ras, si aquest país, té dret a la llibertat. Set-centes mil persones podran expressar en urnes alegals una voluntat que la presumpta legalitat no tolera. Als pobles i a les comarques senceres que han fet seva aquesta jornada es viu una eufòria controlada. Els protagonistes de la consulta –impulsors i votants– senten que fan història. Tothom sap en quin punt va començar aquest camí. Ningú sap com acabarà. Però, sigui com sigui, ho farà amb més llibertat. Fa només uns mesos, la realitat era una altra. ben diferent. El procés de reforma estatutària s’havia frustrat en un doble sentit. D’un costat, havia quedat clar que, en primera i darrera instància, és el govern de l’Estat qui decideix. Qui pot aplicar el contingut del nou Estatut d’Autonomia o deixar-lo en suspens etern. Només cal fer una ullada al serial del finançament per entendre fins a quin punt ni Catalunya ni les seves institucions de govern poden decidir res. Després de mesos de reunions i pressions d’un costat i de l’altre, la Generalitat i el govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero van arribar a un acord. Aquí es va qualificar d’“històric” i es van fer públiques unes xifres que no ho acabaven de justificar. Allà ningú va concretar res. Finalment, la nova Lofca ha servit per constatar que els avanços han estat anecdòtics. I encara alguns informes sobre qui n’ha tret més profit –la comunitat de Madrid– han aigualit del tot el vi. I l’alegria.

El Tribunal Constitucional, de l’altre costat, s’ha encarregat de complicar-ho i frustrar-ho tot encara més. No és només que l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya va ser mutilat i escatat a les Corts espanyoles. Ni que els partits catalans quedessin en evidència quan van entrar en una subhasta de vanitats i interessos per veure qui pactava amb José Luis Rodríguez Zapatero. És que tot allò va servir de ben poca cosa. Ni tampoc va servir de res el referèndum que va aprovar el text retallat d’aquell Estatut. Una decisió arbitrària i condicionada per un joc d’equilibris partidistes al Tribunal Constitucional pot imposar un nou text i pot ser més determinant que la voluntat de la majoria dels catalans expressada a les urnes.

Després de constatar una realitat tan adversa, qui es pot estranyar dels símptomes creixents de “desafecció” contra Espanya? Els partits polítics catalans van respondre en un primer moment demanant calma o fent declaracions contundents, però sense concretar cap alternativa vàlida que pogués ser útil després de la sentència. La societat civil catalana –la societat civil real– es va quedar sumida en el desconcert. Una incertesa agreujada per dos factors més. El primer, els efectes de la crisi econòmica. Qui més qui menys ha pogut constatar que els dos governs –el d’Espanya i el de Catalunya– no han fet res per contrarestar-la amb mesures eficaces. Hi ha importants sectors de la població que en pateixen els efectes de ple i que han decidit que són els “polítics corruptes” els qui en tenen tota la culpa. El segon afecta també els partits. S’ha escampat la convicció que són els seus aparells els qui han contaminat el sistema democràtic i els qui impedeixen les reformes necessàries per regenerar-lo.

A Catalunya, doncs, la sensació de desgast, de cansament i d’impotència era fa mesos molt més forta que en qualsevol altre territori de l’Estat. I va ser en aquell moment quan una petita plataforma d’un petit municipi va decidir convocar un referèndum. A Arenys de Munt es va organitzar una consulta que implicava que la part més activa de la societat prenia la iniciativa, que desbordava els camins convencionals que semblaven del tot esgotats i que escrivia amb lletra pròpia la pàgina de la història immediata. Malgrat totes les pressions i totes les coaccions, l’experiment va funcionar. Una gran participació va justificar l’esforç i va donar la raó als utòpics. Unes setmanes més tard la petita anècdota ha esdevingut categoria i demà centenars de milers de persones per tot Catalunya seguiran els passos dels arenyencs.

N’hi ha que diuen que tot això no té cap sentit perquè només portarà “més frustració”. ¿I què pot portar continuar confiant en la via autonomista convencional? N’hi ha que acusen els impulsors de les consultes de “secessionistes irredempts”. Fins i tot Mariano Rajoy podria arribar a ser-ho per a ells. N’hi ha que apel·len a l’“anticonstitucionalitat” de la iniciativa. Són els que han convertit la Constitució en un fòssil, en un ariet patriòtic contra la discrepància nacional. N’hi ha que giren la vista cap a Espanya i els avisen que deixin tranquil l’Estatut si no volen que tot aquest moviment els desbordi. Han fet tard. Massa tard. Aquest Estatut ja no té cap sentit. Perquè la desconfiança d’Espanya cap a Catalunya i de Catalunya cap a Espanya és absoluta. ¿Quin sentit té ara un Estatut que encara ha de ser castrat –químicament o físicament– i quan ha quedat ben clar que els responsables d’aplicar-lo ni tan sols se’l creuen? N’hi ha que desconfien de “la rauxa” dels seus compatriotes. Potser aquesta desconfiança ha estat un dels ressorts més efectius per portar el país cap a la inactivitat col·lectiva. I n’hi ha que pensen que la història continua demà amb majúscules. Una història d’il·lusió i de llibertat.
.
Vicent Sanchís a l'Avui.cat
.

CRÒNICA DEL DEBAT: "PARLANT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A SILS"





Hem celebrat el nostre propi debat sobre la independència a Sils. La sala de Plens mai més ben dit, estava plena amb l’assistència de més de 70 persones.

Després d’algun entrebanc de trànsit dels ponents ha començat el debat amb Vicent Sanchís (al centre) , periodista i clarament definit i militant per l’opció independentista, Pep Cruanyes (a la dreta), president de la Plataforma pel Dret a Decidir i Santí Giró (a l’esquerra) membre de Ciutadans pel Canvi i defensor d’una postura federal-republicana, en el lloc de David Elvira que no ha pogut assistir.


La qualitat dels ponents ha estat indiscutible i la seva capacitat de diàleg també.

Pep Cruanyes amb un discurs molt afable ha fet èmfasi en la importància que té la consulta, per què parteix del ciutadà i de la seva participació democràtica per opinar i decidir lliurement.

Santi Giró molt dialogant ha defensat el federalisme i fins tot ha orientat una possibilitat amb una possible reforma de la Constitució. Ha mostrat certa por davant el “forat negre”, com ha dit, que pot sorgir d’aquestes consultes.

Vicent Sanchís, més punyent i mordaç ha insistit en el fet de que la independència només radica en nosaltres mateixos en el que nosaltres volem, que ens podrem equivocar o no i això serà el nostre exercici de responsabilitat, però que no depèn del diàleg ni del que pensen els altres, referint-se a Espanya. Ha desmuntat la teoria del federalisme argumentant que per ser federals hem de poder dialogar amb un igual, cosa que ha estat i serà impossible. Ha fet arrencar els aplaudiments de la sala en un parell d’ocasions.


Tots han coincidit en parlar de la consulta com una festa, una festa democràtica, una il·lusió. Han parlat de les causes que ens han portat al moment històric que vivim, del desgast que ens ha comportat el tema de l’estatut, de les dificultats que hi ha hagut, hi ha i haurà per articular-lo i de les relacions tan difícils que tenim amb Espanya i del retrocés al respecte, cosa en la que han coincidit tots tres. S’ha parlat també de la demostrada i evident millora econòmica que tindria Catalunya si fos independent.

Tot i la prudència de Giró, tots 3 han coincidit en que estem construint història, que no sabem ben bé cap a on anem però que és un espai que hem de construir entre tots.

Finalment, tant han arribat a coincidir els 3 ponents, que quan el moderador, Lluís Costa, ha demanat als 3 ponents per tancar el debat que defensessin el vot, tots 3, fins i tot Giró han expressat que si poguessin votarien que SÍ.


Això ha fet que entre els assistents quedés una mica “la decepció” de no haver pogut escoltar actituds més extremes, potser una mica més “d’espectacle”?. Cal dir que l’organització va buscar de manera exhaustiva tant polítics com periodistes que defensessin el No, i no es va trobar cap ponent que volgués venir. Podríem dir, però, veient com ha anat el debat, que a Catalunya la gent parlant s’hi entén!.


Sentim a dir que a aquestes consultes es predisposa per al Si, però des de Sils decideix que ens hem intentat mantenir neutrals, respectuós i plurals, se’ns ha fet impossible trobar ningú, i fins i tot arguments sòlids que el defensin, per tant podem dir ben fort que això no ha passat aquí.

Volem donar públicament les gràcies als 3 ponents, per la seva predisposició, col.laboració, participació i diàleg. Ha estat un plaer tenir-los entre nosaltres!


.


.

divendres, 11 de desembre del 2009

Un estudiant viatjarà expressament des dels Estats Units per votar el 13-D per primer cop


Jan Monells aconsegueix pagar el bitllet a través d'una col·lecta i destinarà els diners que li han sobrat a la selecció catalana de futbol

.

Jan Monells, un jove de 18 anys de Valldoreix, vol votar com molts d'altres en la consulta sobiranista d'aquest diumenge 13 de desembre. Per fer-ho, però, haurà de viatjar des de Califòrnia, als Estats Units, on està estudiant. Aquesta serà la primera experiència electoral per a Monells, que es declara independentista des de ben petit, i per poder-la dur a terme ha fet una col·lecta que li ha permès recollir els diners necessaris per pagar el desplaçament.

Jan Monells és estudiant de primer curs de Relacions Públiques a la universitat d'Irvine, a uns vint minuts de Los Angeles. El jove resideix a Califòrnia des de l'agost passat i per aquesta causa no va viure d'aprop la convocatòria celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre. Això no li ha representat cap obstacle per estar al corrent dels esdeveniments: "El pare sap com penso i m'anava informant sobre tot el que passava".

L'extensió de les consultes sobiranistes arreu i en concret en el seu municipi li va provocar inquietud. "Em feia ràbia no poder estar aquí", afirma. El desig de participar en aquesta experiència va impulsar Jan a comentar al seu pare la possibilitat de buscar alguna forma d'esponsorització que li permetés pagar el viatge fins a Catalunya. Finalment, a través de diversos mitjans de comunicació, d'amics i de FaceBook va fer pública la seva crida. "Dijous a la nit, dia 10, vaig aconseguir els diners necessaris per pagar un bitllet de baix cost".

Per Jan Monells, aquest viatge significa que "votaré per primera vegada i, a més, podré fer-ho per la independència de Catalunya. Em fa molta il·lusió".

.


.

Artur Mas anima a votar sense por




El líder de CiU subratlla la importància que la gent pugui expressar la seva opinió lliurement

El president de CiU, Artur Mas, ha fet una crida a la participació "sense por" en les consultes sobiranistes d'aquest diumenge. Per Mas, "és bonic que la gent participi en una consulta així, que pugui opinar i que pugui votar", amb independència del sentit del seu vot.

El líder convergent ha marcat distància respecte al president de la Generalitat i dirigent del PSC, José Montilla, i a les "reticències" que ha manifestat. "No tenim cap mena de recança, por o neguit a què la gent pugui anar a votar", ha afirmat Mas, el qual afegia que "em sembla bé que les consultes es facin, que la gent participi". En canvi, ha evitar pronunciar-se sobre el sentit del vot perquè "no fa falta un posicionament de vot per part de CiU", sinó que "el que fa falta és que fomentem la participació, que la gent s'expressi lliurement".

Tot i manifestar la seva defensa al dret d'autodeterminació, Mas ha precisat que a parer seu un referèndum sobre la matèria a nivell de Catalunya "només convé plantejar-lo quan hi hagi unes majories socials a Catalunya que empenyin en aquesta direcció, i una posició molt majoritària a favor".

Avui.cat
.

Vallcanera: Sí



Divendres 11: vot anticipat al mercat, de 9 a 13 h.
.
Dissabte 12: vot anticipat a La Llacuna, 17.30 a 19.3o h.
.
Diumenge 13: consulta i activitats, de 9 a 20 h.
(Davant el CAP de Sils)
.

Debat a Sils




Divendres 11: vot anticipat al mercat, de 9 a 13 h.
.
Dissabte 12: vot anticipat a La Llacuna, 17.30 a 19.3o h.
.
Diumenge 13: consulta i activitats, de 9 a 20 h.
(Davant el CAP)
.

MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA


Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.


El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol.


Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.


Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.


Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.


Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués, als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.


Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals, organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva ciutadania


Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i democràtic de la consulta.


Novembre de 2009

.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Més de mil persones han votat anticipadament a Sant Cugat del Vallès


La Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació ha tancat aquest dimarts el període establert pel vot anticipat i ha presentat un resultat "altament satisfactori quant a participació".

Segons el comunicat de la plataforma, a la població vallesana han votat un total de 1.016 persones durant les trenta-sis hores en les què el col·legi electoral ha estat obert als ciutadans des del 21 de novembre. Aquesta xifra suposa l'1,7% del cens electoral –és a dir, les persones empadronades a la ciutat majors de 16 anys– i indica un registre de vot cada dos minuts.

Tot i que Sant Cugat ha tancat el període de vot anticipat, la resta dels 170 municipis que han convocat la consulta per la independència el 13-D el mantenen obert fins dissabte.

Col·legis electorals
La Plataforma Santcugatenca lamenta en el seu comunicat que "per manca d'infraestructura" no sigui possible tenir col·legis electorals als districtes de La Floresta i Les Planes, i demana als seus habitants que votin en els següents centres: el Club Muntanyenc Sant Cugat, la Unió Santcugatenca, l'Ateneu, l'Escola d'Arquitectura, El Club i el Monestir (Galeria OdóArt).

Per fer-ho, cal acreditar la identitat i la residència a Sant Cugat del Vallès amb un DNI, el NIE o el certificat d'empadronament.

.

Font: Avui.cat

.



DIVENDRES AL MERCAT I DISSABTE AL BALL DE


JUBILATS/DES!!!


.

JERC: Sí


Reagrupament: Sí


Pep Guardiola: 'Si hi hagués hagut selecció catalana oficial jo hi hauria jugat i no pas amb Espanya'


Josep Guardiola, entrenador de Futbol Club Barcelona, va afirmar en una entrevista concedida al diari Marca, que si hagués tingut la oportunitat d'escollir entre jugar oficialment amb una selecció de futbol catalana o una espanyola, no hagués tingut cap dubte


En una entrevista pel diari esportiu espanyol Marca, Guardiola va afirmar que si hi hagués hagut selecció catalana durant la seva època de jugador ell hi hauria jugat sense pensar-s'ho dos vegades. “Si hi hagués hagut selecció catalana oficial jo hi hauria jugat i no amb Espanya”.

L'entrevistador li va preguntar el perquè d'aquesta afirmació. I Guardiola va ser taxatiu i clar: “Per què? Perquè jo vaig néixer a Catalunya!”. Així doncs, queda clar que Guardiola dóna suport a les seleccions catalanes, en un moment que volen revifar amb Johan Cruyff al capdavant.

“Catalonia is a big nation” (Catalunya és una gran nació)

Josep Guardiola va deixar anar aquesta perla per la premsa internacional, conscient que les seves paraules poden tenir ressò mediàtic i més en tant que ho va dit en anglès. Guardiola expressa així el seu compromís amb el país en un moment en què l'entrenador és el tècnic més cotitzat del món.

Quan Guardiola va ser jugador de futbol sempre va mantenir el seu compromís amb les seleccions catalanes. Tot i que va ser internacional per Espanya en diverses competicions, Guardiola mai va amagar que si hagués pogut jugar hagués preferit defensar les quatre barres en tornejos oficials.



.

El 13-D sí que és vinculant


Uriel Bertran
Membre de la Coordinadora Nacional per la Consulta i diputat

Ja manquen molt pocs dies perquè se celebri la consulta sobre la independència de la nació catalana a 170 municipis de Catalunya i la dimensió que ha agafat la iniciativa que va arrencar a Arenys de Munt és espectacular: De 6.500 persones amb dret a vot en la consulta de la població maresmenca, el 13 de desembre seran més de 700.000 persones les que podran votar. Més persones que habitants tenen alguns Estats de la Unió Europea com Malta o Luxemburg!

La taca d’oli que ha escampat el 13-D i la voluntat d’autodeterminació que expressi el poble català tindran un fort impacte a Catalunya i a nivell internacional. Del gest únic i simbòlic d’Arenys de Munt, ara, amb centenars de municipis organitzant la consulta –també a Barcelona, la capital de la nostra nació–, els catalans i les catalanes hem començat a impulsar un veritable procés històric cap al referèndum vinculant d’independència que volem que convoqui el Parlament de Catalunya durant la propera legislatura sota els auspicis de la comunitat internacional. Aquesta és la dimensió real del que pot aconseguir el 13-D. I d’aquí la veritable importància d’anar a votar; a més d’expressar la nostra opinió sobre la independència i de realitzar un exercici impecable de democràcia directa, tenim l’oportunitat d’impulsar definitivament el procés d’autodeterminació. Això ho saben a Espanya i a Europa –d’aquí l’enorme interès que ha suscitat la consulta– però qui més ho ha de saber som els mateixos catalans. Votar massivament el 13-D és permetre a Catalunya fer un pas de gegant cap a esdevenir el 28è Estat de la Unió Europea.

Hi ha qui diu que això no és possible perquè la consulta no és jurídicament vinculant. Però no vincula allò que vol sinó allò que pot. El veritable caràcter vinculant d’una consulta no es conforma només a partir de la seva dimensió jurídica sinó sobretot per la seva dimensió ciutadana, política, històrica i emocional. I totes aquestes conformen l’ADN vinculant de la consulta sobre la independència. Podem contrastar-ho amb un parell d’exemples; ¿no ens van dir que era jurídicament vinculant el referèndum sobre l’Estatut? De què ha servit davant un Tribunal Constitucional totalment polititzat?. En canvi, el 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana després d’unes eleccions municipals que jurídicament res tenien a veure amb la decisió sobre la forma monàrquica o republicana de govern. El missatge ciutadà expressat a través del suport a les candidatures republicanes fou tan clar que la República no va tenir oposició. Tinguem-ho clar: la consulta sobre la independència és molt més important per al futur de Catalunya i de la unitat del regne d’Espanya que una sentència del TC sobre l’Estatut que comença a no importar ni a preocupar ningú.

La independència, a diferència de l’autonomia, és un dret humà universalment reconegut que només depèn de les pròpies forces. I acumular forces és el que hem de fer el 13-D i el 28 de febrer i el 25 d’abril de 2010, quan, finalment, més de quatre milions de catalans hauran pogut exercir el dret de decidir. Sí, tenim la possibilitat de sacsejar definitivament les aigües autonomistes i estancades de la política catalana. Algú dirà que a l’hora de la veritat la majoria de partits no promouran el referèndum des del Parlament encara que els centenars de comissions ciutadanes ho demanin solemnement. Hem de tenir confiança en la força de la ciutadania. La meva opinió és que cap partit catalanista podrà sostenir durant gaire temps més la contradicció d’aprovar mocions a més de 400 municipis i impulsar el dret de decidir de milions de catalans, per, després, negar-se a debatre exactament el mateix al Parlament de Catalunya. A menys, esclar, que vulgui ser bandejat per la societat catalana que hauria deixat de representar.
.
Font: Avui.cat
.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Toni Albà

Segrest

Musulmans conservadors creen ‘brigades de la moral’ a Catalunya

• El ‘judici’ a una dona a Reus ha destapat creixents pressions dins del col·lectiu

• Algunes noies van ser agredides per no portar vel, i un noi, per jugar a futbol amb catalans



ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
El presumpte segrest i judici islamista a una dona a Reus a càrrec d’un grup de fanàtics religiosos és, segons van explicar ahir a aquest diari fonts del Ministeri de l’Interior dedicades a la lluita antiterrorista, «l’expressió més violenta» d’un fenomen que cada vegada preocupa més: l’aparició i auge de grups d’individus fanàtics que, a l’empara d’algunes mesquites ultraconservadores, s’arroguen el paper de jutges i policies de la moral islàmica i exerceixen una enorme pressió social sobre els musulmans d’aquelles localitats. Fins ara, aquest fenomen, que des de fa anys s’ha manifestat en països com França o Holanda, ja s’ha detectat amb força en municipis rurals de la zona del Camp de Tarragona, així com en pobles del Gironès i la Segarra.
Els escenaris són gairebé sempre localitats on la mesquita està en mans de seguidors del salafisme, un corrent ultraconservador que obliga els seus seguidors a practicar l’estil de vida que, segons ells, van portar els salaf (els ancestres, que és com anomenen els primers seguidors del profeta Mahoma).
.
.

Unió de Joves: Sí


DdG: "Sils permetrà construir al sector central edificis de tres pisos d´alçada"


S'han modificat les normes subsidiàries per aconseguir-ho tot i que el futur POUM recull que els immobles hauran de ser més baixos

SILS MARTÍ SANTIAGO
Sils ha satisfet les demandes dels propietaris del sector central en modificar les normes subsidiàries que els permetran construir edificis de planta baixa i tres pisos d'alçada mentre que el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) que s'està preparant especifica que a la zona tan sols estarà permès aixecar blocs de planta baixa i dos pisos. Una vegada la Comissió Territorial d'Urbanisme doni el vistiplau a aquest canvi s'iniciarà el procés de reparcel·lació dels terrenys i la Junta de Compensació podrà començar a obtenir les llicències d'obres.
La decisió arriba després que l'abstenció de CiU, AMS i els vots contraris d'ICV impedissin al govern (IdS) aprovar aquesta modificació el novembre passat i forcessin la realització d'un nou ple extraordinari, celebrat dijous passat, 3 de desembre, i en què CiU va desdir-se de la seva anterior votació per tal d'aprovar la modificació de les normes subsidiàries.
La manca de consens és fruit de la voluntat inicial de l'oposició d'aconseguir que el govern sotmetés al plenari la reparcel·lació de la zona. Un aspecte que és manifestament il·legal perquè ha de ser aprovat per Junta de Govern Local, tal com assegura l'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS).
El grup d'ICV ha mantingut invariable la seva postura inicial contrària a la modificació i assegura que el govern vol tenir "enllestit el projecte del sector central abans de l'aprovació del POUM" perquè això permetrà construir 233 d'habitatges dels quals tan sols 30 seran de protecció oficial. En canvi, el futur pla general preveu un màxim edificable de 204 pisos, dels quals 67 seran protegits.
El batlle assegura que darrere aquesta modificació no hi ha una voluntat urbanística, ja que "el nombre de vivendes el determinaran els propietaris". Nogué assegura que no tots els parcel·listes tenen intenció de permetre la construcció d'un bloc de pisos sinó que n'hi ha que tenen el terreny reservat per fer-se una sola casa. "És aventurat dir el nombre d'habitatges que hi haurà", afegeix. (*) Nota del Bloc: Sobre aquestes manifestacions de l'encara alcalde farem un comentari passat el 13-D

Les explicacions del batlle no convencen el portaveu federalista, Albert Miralles, que assegura que amb aquesta modificació l'aprofitament urbanístic del sector central serà notòriament superior al previst pel pla general i, per tant, "és comprensible voler-se avançar al POUM per donar més valor als terrenys". Per aquesta raó la formació que lidera mantindrà totes les al·legacions presentades.
Per part seva, el líder de CiU, Francesc Anoro, justifica el suport donat per la formació que presideix al fet que la falta d'entesa amb el govern en minoria d'IdS "no l'han de pagar els ciutadans". El regidor considera que no disposava de cap possibilitat d'aconseguir que l'alcalde tractés de consensuar el procés de reparcel·lació i ha decidit fer prevaler la voluntat dels propietaris dels terrenys a mantenir oberta una modificació de normes de la qual inicialment és partidari.
De la postura de CiU l'alcalde manifesta que es tracta d'un canvi d'actitud derivat de la pressió efectuada pels propietaris dels terrenys del sector central que reclamaven urgentment que es deixés d'"obstaculitzar el procés".
.


Laporta tancarà l'acte de campanya d'Osona Decideix


El president del Barça fa una crida a participar en les consultes per superar "les greus mancances democràtiques"

El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, serà el protagonista de l'acte central de tancament de campanya d'Osona Decideix, que tindrà lloc el pròxim 11 de desembre a la tarda a Vic. Així ho ha confirmat aquest dijous la plataforma que coordina l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya en una quarantena de municipis de la comarca.

A més, Laporta s'ha adherit al conjunt de personalitats de la societat catalana que donen suport a la consulta popular de Sant Cugat del Vallès i ha fet una crida als ciutadans per participar-hi "fent ús de la seva llibertat" per tal de superar "les greus mancances democràtiques".

En el seu escrit de suport a la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, Laporta considera que "el poble català té tot el dret de preguntar-se i de respondre amb plena llibertat" i que la consulta popular "és una de les millors maneres que tenim per anar avançant i aprofundir en llibertat i democràcia".

Laporta ja havia elogiat la primera consulta independentista feta a Arenys de Munt el 13 de setembre, en què es va comprometre a favor de la constitució d'un Estat català.

La plataforma santcugatenca ja compta amb el suport d'una vintena de personalitats del panorama cultural, històric i social català, com ara Montserrat Carulla, Joel Joan, Matthew Tree, Oriol Junqueras, Núria Feliu, Toni Xuclà i Emma Vilarasau. Segons ha comunicat la plataforma, ja porta recaptats més de 6.000 euros procedents d'aportacions personals i entitats, i compta amb 867 adherits i 225 voluntaris.

.

Font: Avui.cat

.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Festa democràtica: “Altres” i activitats a Sils el 13D


El dia 13, ja sabeu que anirem a votar, però no només, ja que celebrarem una gran festa per la democràcia a Sils, en col.laboració de totes les entitats que ens han donat suport.


D’entrada sembla que donaran el tret de sortida d’aquesta jornada la força dels makis, que faran marxar a tothom corrents, a peu o amb bici per els nostres paratges. I mentre van arribant els nostres esportistes es trobaran les nostres internacionals Cuineres de Sils per deleitar-nos amb un bon esmorzar de xocolata desfeta. Mentre acabem de sucar el melindro, la Coral Silene ens acompanyarà una estoneta, seguit d’en Miquel Costabella amb la seva guitarra i la seva “dolça” energia. De seguit vindran les Sevillanes, exemple i orgull per tots nosaltres i després els nostres estimats bastoners de l’Esbart Dansaire, acabant la jornada matinal amb un pica pica de final, prop del local electoral.

Serà l’hora de descansar i una mica anar a dinar. I la tarda tornem a començar: tindrem la tarda jove amb diferents grups de músics propers: Diurn i el Rincón del Kaos però qui vullgui ballar sardanes podrà anar al pavelló amb l’Agrupació de Sardanistes, i el que vulgui balls de saló a la Laguna.

Això sembla gairebé Festa major!!!

Però alerta!! podem tenir alguna sorpresa d’última hora d’aquelles que no agraden gaire: que es presenti a fer una nova activitat una entitat que no ha estat convidada… Però ja se sap la millor tàctica davant de situacions com aquestes sempre serà la ignorància i evitar qualsevol enfrontament. Si voleu més informació podeu enllaçar a aquest article del diari el punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/110788-la-falange-te-previst-concentrar-se-en-22-pobles-gironins-contra-la-consulta-del-13-d.html
.
.

Retard intencionat contra el nou Club Esportiu Sils ?

VOLEM UN ESPAI PER PATINAR AL PAVELLÓ MUNICIPAL PERQUÈ HI TENIM DRET. ARA. NO AL JUNY.
.
Font i molts més comentaris sobre la nova estratègia de control de temps contra el nou Club Esportiu Sils, perjudicant entrenadores, pares i mares i nens i nenes en l'ús del pavelló muncipal, a Sils, com més serem... Comenteu allà.
.

Un ‘judici’ islamista va condemnar una dona a morir per adúltera a Reus

• Els Mossos arresten els nou homes que havien segrestat la noia

• La víctima va poder fugir de la masia on estava retinguda a l’espera de l’execució

ANTONIO BAQUERO / BARCELONA
RAFAEL MORALES / TARRAGONA


Un judici islamista en tota regla. Com els que celebren els talibans a l’Afganistan o les milícies extremistes a Somàlia. No obstant, aquest procés va tenir lloc en una masia aïllada del Camp de Tarragona. Allà, nou islamistes, tots ells d’origen magribí, tenien retinguda una dona a qui havien segrestat.
La dona va ser jutjada pels seus captors, que havien decidit constituir-se en un tribunal islàmic i l’acusaven d’adulteri. En virtut de la seva extremista visió de la llei islàmica, la xaria, els segrestadors van decidir condemnar-la a mort, segons van explicar a aquest diari fonts coneixedores de la investigació.
Per sort, en una distracció dels dos homes que tenien encarregat vigilar-la, la víctima va aconseguir fugir del captiveri i arribar a una comissaria dels Mossos d’Esquadra. Segons el relat que va explicar als agents, els seus segrestadors estaven planejant executar en breu la sentència de mort.
.
.

dijous, 3 de desembre del 2009

JNC: Sí


Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència


Per sobre de tot, democràcia. Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.


Font: Avui.cat

.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Makis a Donosti: Gora Sils ! o del poble del Nyap a una de les cinc ciutats més boniques del Món




Hem anat a córrer la marató de Sant Sebastià en Sergi, en Francesc i jo,JR, acompanyats de la Marta, la Consol i en Sergi jr.
Arribada, divendres a la nit, al hotel Anoeta, davant del estadi i també, de la sortida de la marató.
Dissabte, a les 8 del matí, havíem quedat amb l'Edu, un company de Vidreres, per anar a rodar un xic pels carrers de la ciutat.
Després de esmorzar varem anar a voltar amb calma i veure la ciutat que és preciosa, neta i tranquil.la.
Diumenge,despertador a 2/4 de 7, havia plogut, ens mullarem, pensàvem , a 1/4 de 9, foto amb companys del Atletisme Girona, Llorenç, Daniel i Sergi, també hi havia l'Edu, a les 9, sortida i sense ploure, fantàstic, anem corrent sense problemes i amb bones sensacions tota la cursa, excepte en Sergi, que ja havia dit que no estava al 100x100, i que va abandonar,tot i així, va fer 37 km.

.


Font i comentaris: Corredors/ (es -a què esperes?-) de Sils. Comenteu allà.
.

.